Zurück zu allen Events

Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat | Fundació Toni Catany | Llucmajor


  • Fundació Toni Catany Carrer Toni Catany, 2 07620 Llucmajor - Islas Baleares Spanien (Karte)

Fundació Toni Catany | Llucmajor
4. November 2023 – 15. März 2024

Registrar, mirar, recórrer
Tomàs Monserrat


Obra del Cançoner Popular de Catalunya


Die Ausstellung "Registrar, mirar, recórrer" war in der ersten Hälfte des Jahres 2023 im Museu de la Música de Barcelona zu sehen. Jahrestag der Geburt von Maria Antònia Salva in einer erweiterten Version in Llucmajor zu sehen, die die Verwendung von Fotografien, die zwischen 1900 und 1925 von Tomàs Monserrat, Porträtist und Kaplan von Llucmajor, aufgenommen wurden, mit den fotografischen Aufzeichnungen der Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) konfrontiert. Die Verwendung der Dokumentarfotografie, die in den ursprünglichen Zielen des großen ethnografischen Projekts nicht im Mittelpunkt stand, hinterlässt eine einzigartige Sammlung mit Tausenden von Fotografien, von denen die meisten unveröffentlicht sind und von denen wir eine Auswahl präsentieren. Die Ausstellung konzentriert sich auch auf die 13. Mission des Werks, die von Baltasar Samper und Josep Maria Casas 1925 in Llucmajor durchgeführt wurde, wo sie von der Familie Salvà in Sa Llapassa empfangen wurden.

Das Werk des Cançoner Popular de Catalunya (Volkslieder aus Katalonien)
Die Obra del Cançoner Popular ist zweifellos der bedeutendste Beitrag zur Ethnologie des 20. Jahrhunderts im Bereich der katalanischen Sprache. Jahrhunderts auf dem Gebiet der katalanischen Sprache. Es wurde mit dem Ziel konzipiert, einen umfassenden musikalischen Korpus aus der mündlichen Überlieferung zusammenzustellen, zu strukturieren und zu veröffentlichen, um die Spuren einer sich im Wandel befindlichen und vom Aussterben bedrohten Kultur zu erfassen: Spuren, die gleichzeitig eine gemeinsame Identität bilden. Neben der Transkription von Tausenden von Liedern und der Beschreibung ihrer Verwendung und ihres Kontexts wurden auch viele ihrer Überlieferer fotografiert und aufgenommen.

Die technische Reproduzierbarkeit, die sowohl durch die Aufnahmegeräte als auch durch die Phonographen ermöglicht wird - eine Technologie, die heute an der Spitze steht und sich exponentiell ausbreitet - wird mit Lebensweisen konfrontiert, die allmählich verschwinden und so eine Spur hinterlassen, die jedoch so flüchtig ist wie die aufgenommenen Momente und Gesichter selbst.

Die Arbeit des Cançoner auf den Balearen
In den Jahren, in denen das Projekt Obra del Cançoner durchgeführt wurde, wurden etwa siebzig Forschungsmissionen durchgeführt: Feldarbeit von Paaren aus Fachleuten sowohl der Ethnologie als auch der Musik- und Sprachwissenschaft, wie Joan Amades, Higini Anglès, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti und Baltasar Samper, die auf ihren Reisen durch ein weites geografisches Gebiet versuchten, "das Wichtigste herauszufinden", Sie wollten "diesen volkstümlichen Schatz heben, der vielerorts fast ausstirbt", und suchten ihn vor allem in den entlegensten Gegenden, um "die Quellen zu finden, in denen das Wasser klar fließt".

Zwischen 1924 und 1935 wurden neue Forschungsmissionen auf den Balearen unternommen, sieben davon, von Anfang an bis 1932, unter der Leitung des Musikwissenschaftlers und Komponisten Baltasar Samper, und die letzten beiden, zwischen 1934 und 1935, unter der Leitung von Dolors Porta, mit dem Samper nach dem Bürgerkrieg nach Mexiko ins Exil ging. Samper führte seine Forschungen auf Mallorca zusammen mit Ramon Morey, Josep Maria Casas und dem Dichter Miquel Ferrà durch.

Tomàs Monserrat, Porträtmaler eines Volkes
Die Figur des Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), eines Pioniers der Fotografie in Llucmajor und außerhalb seiner Heimatstadt fast unbekannt, wurde von Toni Catany, der mit Hilfe von Monserrats Nebodien die Geschichte der Fotografie begründete, Catany hat mit Hilfe der Nebodien von Monserrat etwa einhundertfünfzig Glasplatten wiedergefunden, von denen eine Auswahl in einer Ausstellung gezeigt wurde, die 1965 in Llucmajor stattfand und in das Buch Tomàs Monserrat, retratista d'un poble (Tomàs Monserrat, Porträtist einer Stadt) (1983) aufgenommen wurde. Catany hielt Monserrat für einen Naivling, der sich am Rande jeglicher ästhetischen Tendenz bewegte: Seine Fotografien haben einen konstanten Rahmen und werden fast immer in derselben Ecke des Hofes, zur selben Tageszeit und mit denselben dekorativen Elementen aufgenommen. Die Stiftung Toni Catany bewahrt die 900 Glasplatten auf, die bald zusammen mit dem Archiv und den Sammlungen von Toni Catany im Internationalen Zentrum für Fotografie aufbewahrt werden sollen.


"Registrar, mirar, recórrer" a été exposée au Museu de la Música de Barcelona pendant le premier semestre 2023. Aujourd'hui, à l'occasion du 154e anniversaire de la naissance de Maria Antònia Salva, elle est présentée à Llucmajor dans une version élargie qui confronte l'utilisation de photographies prises entre 1900 et 1925 par Tomàs Monserrat, portraitiste et aumônier de Llucmajor, avec le fonds photographique de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). L'utilisation de la photographie documentaire, bien qu'elle n'ait pas été un élément central dans les objectifs initiaux du grand projet ethnographique, laisse une collection unique composée de milliers de photographies, pour la plupart inédites, dont nous présentons une sélection. L'exposition s'intéresse également à la 13e mission de l'Œuvre, menée par Baltasar Samper et Josep Maria Casas en 1925 à Llucmajor, où ils ont été accueillis à Sa Llapassa par la famille Salvà.

L'œuvre du Cançoner Popular de Catalunya
L'Obra del Cançoner Popular est sans aucun doute la contribution la plus importante à l'ethnologie du XXe siècle dans le domaine linguistique catalan. Conçue dans le but de compiler, structurer et publier un corpus musical exhaustif issu de la tradition orale, elle répond à la nécessité de saisir les vestiges d'une culture en transformation et en voie d'extinction : des vestiges qui constituent en même temps une identité commune. Outre la transcription de milliers de chants et la description de leurs usages et contextes, nombre de leurs émetteurs ont été photographiés et enregistrés.

La reproductibilité technique permise tant par les machines à enregistrer que par les phonographes - une technologie aujourd'hui à l'avant-garde et qui se répand de manière exponentielle - est confrontée à des modes de vie qui disparaissent peu à peu, laissant ainsi une trace qui est cependant aussi évanescente que les moments et les visages capturés.

L'œuvre du Cançonnier aux Baléares
Au cours des années de réalisation du projet Obra del Cançoner, environ soixante-dix missions de recherche ont été effectuées : un travail de terrain réalisé par des binômes de professionnels tant en ethnologie qu'en musique et linguistique, tels que Joan Amades, Higini Anglès, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti et Baltasar Samper qui, en parcourant une vaste zone géographique, ont cherché à "savoir ce qu'il y avait de plus important à faire", étaient désireux de "recueillir ce trésor populaire qui, dans de nombreux endroits, est presque en train de disparaître", en le cherchant surtout dans les endroits les plus reculés avec l'idée de trouver "les sources où l'eau coule claire".

Entre 1924 et 1935, de nouvelles missions de recherche ont été entreprises aux Baléares, dont sept, du début jusqu'en 1932, ont été dirigées par le musicologue et compositeur Baltasar Samper, et les deux dernières, entre 1934 et 1935, par Dolors Porta, avec qui Samper s'est exilé définitivement au Mexique après la guerre civile. Samper a mené ses recherches à Majorque avec Ramon Morey, Josep Maria Casas et le poète Miquel Ferrà.

Tomàs Monserrat, portraitiste d'un peuple
La figure de Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), pionnier de la photographie à Llucmajor et presque inconnu en dehors de sa ville natale, a été justifiée pour l'histoire de la photographie par Toni Catany, qui, avec l'aide des nébuleuses de Monserrat, Catany, avec l'aide des nébodes de Monserrat, a récupéré quelque cent cinquante plaques de verre, dont une sélection a constitué une exposition présentée à Llucmajor en 1965 et incluse dans le livre Tomàs Monserrat, retratista d'un poble (Tomàs Monserrat, portraitiste d'une ville) (1983). Catany considérait Monserrat comme un naïf, en marge de toute tendance esthétique : ses photographies conservent un cadre constant et sont presque toujours prises dans le même coin de la cour de ferme, à la même heure de la journée et avec les mêmes éléments décoratifs. La Fondation Toni Catany conserve les 900 plaques de verre qui seront bientôt conservées, avec les archives et les collections de Toni Catany, au Centre international de la photographie.


"Registrar, mirar, recórrer" è quanto si potrà vedere al Museu de la Música de Barcelona durante il primo semestre del 2023. Ara, che coincide con il 154° anniversario della nascita di Maria Antònia Salva, arriva a Llucmajor in una versione ampliata che affronta l'impatto delle fotografie realizzate tra il 1900 e il 1925 da Tomàs Monserrat, ritrattista e capitano di Llucmajor, con il registro fotografico dell'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). La fotografia documentale, che non è un elemento centrale negli obiettivi iniziali del grande progetto etnografico, è un'opera unica formata da milioni di fotografie, la maggior parte delle quali inedite, di cui viene presentata una selezione. Inoltre, la mostra si aprirà con la Missió 13 de l'Obra, condotta da Baltasar Samper e Josep Maria Casas nel 1925 a Llucmajor, che sarà accolta a Sa Llapassa dalla famiglia Salvà.

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya
L'Obra del Cançoner Popular è, senza dubbio, l'opera più significativa dell'etnologia del XX secolo nel dominio linguistico catalano. Concepito con l'obiettivo di raccogliere, strutturare e divulgare un esauriente corpus musicale di testi orali, risponde alla necessità di catturare le vestigia di una cultura in trasformazione e in via di estinzione: vestigia che conformano, ancora oggi, un'identità comunitaria. Oltre alla trascrizione di milioni di canzoni e alla descrizione dei loro usi e contesti, si tratta anche di fotografare e registrare una buona parte dei loro trasmettitori.

La riproduzione tecnica permette alle macchine di essere ritoccate così come al fotografo - una tecnologia tanto pervasiva quanto esponenzialmente diversa - di confrontarsi con manovre di violenza che, di volta in volta, vengono create, al fine di creare una traça che è, di fatto, così evanescente con gli istanti materiali e la ruggine che viene catturata.

L'Obra del Cançoner a les Illes Balears
Nel corso degli anni il progetto dell'Organizzazione del Cançon è stato oggetto di diverse missioni di recupero: treballs de camp portats a cap per parelles de professionals tant de l'etnologia com de la música i la lingüística com Joan Amades, Higini Anglès, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti o Baltasar Samper que, tot recorrent una àmplia geografia, s'afanyaven a "fer la recollida d'aquest tresor popular que en molts indrets ja gairebé agonitza", buscant-lo especialment als indrets més remots amb la idea de trobar "les fonts on l'aigua ragi ben clara".

Tra il 1924 e il 1935 si svolgono nuove missioni di ricognizione nelle Isole Baleari, alcune delle quali, tra il 1932 e il 1932, vengono intraprese dal musicista e compositore Baltasar Samper, e poi, tra il 1934 e il 1935, da Dolors Porta, dove Samper si esilia definitivamente a Mèxic prima della guerra civile. Samper ha poi scritto sette memorie su Maiorca in dialogo con Ramon Morey, Josep Maria Casas e il poeta Miquel Ferrà.

Tomàs Monserrat, retratista d'un poble
La figura di Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), pioniere della fotografia a Llucmajor e beniamino del suo paese natale, sarà ritratta nella storia della fotografia da Toni Catany che, seguendo l'esempio dei vicini di Monserrat, recupera un centinaio di cinquanta targhe di vetro, una selezione delle quali andrà a comporre un'esposizione che potrà essere visitata a Llucmajor nel 1965 e che verrà ricollocata nel volume Tomàs Monserrat, retratista d'un poble (1983). Catany considera Monserrat un naïf, situato al margine di una totale corrent estètic: i suoi fotografi mantengono un'indagine costante, le sue feste si svolgono sempre al mateix racó del corral, alla mateixa hora del giorno e con i suoi mateixos elements decoratius. La Fundació Toni Catany conserva le circa 900 targhe di vetro che gli aviatori custodiscono, insieme all'arxiu e alle collezioni di Toni Catany, al Centre Internacional de Fotografia.


“Registrar, mirar, recórrer” could be seen at the Museu de la Música de Barcelona during the first half of 2023. Now, coinciding with the 154th anniversary of the birth of Maria Antònia Salva, the exhibition comes to Llucmajor in an expanded version that confronts memory through the photographs taken between 1900 and 1925 by Tomàs Monserrat, portraitist and priest of Llucmajor, and the photographic record of the Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). The use of documentary photography, despite not being a central element in the initial objectives of the great ethnographic project, leaves a unique trace formed by thousands of photographs, most of them unpublished, of which we present a selection. The exhibition also delves into Mission 13 of the Obra del Cançoner Popular, conducted by Baltasar Samper and Josep Maria Casas in 1925 in Llucmajor, where they were welcomed in Sa Llapassa, the Salvà family country house.

The Obra del Cançoner Popular is, without a doubt, the most significant contribution to 20th century ethnology in the Catalan linguistic domain. Created with the aim of compiling, structuring and publishing an exhaustive musical corpus collected from orality, it responds to the need to capture the vestiges of a culture in transformation and at risk of extinction: vestiges that make up, at the same time, a common identity. In addition to the transcription of thousands of songs and the description of their uses and contexts, many of its performers were photographed and recorded.

The technical reproducibility allowed by both cameras and phonographs – a then innovative technology that was spreading exponentially – is confronted with ways of life that gradually fade away, leaving a trace that is, however, as evanescent as the moments and faces captured. The signs of the harshness of life, of the passing of time, of direct contact with the land, as well as the places where what is over still remains —villages, country houses, workshops, dry farming and stubble fields, as well as asylums and almshouses— satiate a gaze refracted in thousands of ephemeral captures.

The Obra del Cançoner at the Balearic Islands
During the years in which the Obra del Cançoner project was carried out, nearly seventy research missions were carried out: field work carried out by pairs of professionals in ethnology as well as in music and linguistics such as Joan Amades, Higini Anglès, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti or Baltasar Samper who, traveling to a wide number of places, hurried to “collect this popular treasure that is almost dying in many places”, looking for it especially in the most remote places with the idea of finding “the sources where water flows clear”.

Between 1924 and 1935 nine research missions were conducted on the islands, seven of which, from the beginning until 1932, were headed by the musicologist and composer Baltasar Samper, and the last two, between 1934 and 1935, by Dolors Porta, with whom Samper went into permanent exile in Mexico after the Civil War. Samper conducted his research in Mallorca together with Ramon Morey, Josep Maria Casas and poet Miquel Ferrà.

Tomàs Monserrat, portraitist of a town
The figure of Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), a pioneer of photography in Llucmajor and almost unknown outside his native town, was vindicated for the history of photography by Toni Catany. With the help of Monserrat’s nieces, he recovered about one hundred and fifty glass plates, a selection of which made up an exhibition that could be seen in Llucmajor in 1965 and which was collected in the book Tomàs Monserrat, retratista d’un poble (Tomàs Monserrat, portraitist of a town) in 1983. Catany considered Monserrat a naif, on the fringes of any aesthetic current: his photographs maintain a constant framing and are almost always taken in the same corner of the courtyard, at the same time of the day and with the same decorative elements. The Fundació Toni Catany preserves about 900 glass plates that will soon be guarded at the International Centre of Photography along with the archive and collections of Toni Catany.


“Registrar, mirar, recórrer” es va poder veure al Museu de la Música de Barcelona durant el primer semestre de 2023. Ara, tot coincidint amb el 154è aniversari del naixement de Maria Antònia Salva, arriba a Llucmajor en una versió expandida que confronta l’empremta de les fotografies fetes entre 1900 i 1925 per Tomàs Monserrat, retratista i capellà de Llucmajor, amb el registre fotogràfic de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). L’ús de la fotografia documental, tot i no ser un element central en els objectius inicials del gran projecte etnogràfic, deixa una empremta única formada per milers de fotografies, la majoria inèdites, de les quals en presentem una selecció. Així mateix, la mostra aprofundeix en la Missió 13 de l’Obra, conduïda per Baltasar Samper i Josep Maria Casas l’any 1925 a Llucmajor, on van ser acollits a Sa Llapassa per la família Salvà.

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
L’Obra del Cançoner Popular és, sens dubte, l’aportació més significativa en l’etnologia del segle XX en el domini lingüístic català. Concebuda amb l’objectiu de confegir, estructurar i publicar un exhaustiu corpus musical recollit de l’oralitat, respon a la necessitat de capturar els vestigis d’una cultura en transformació i en risc d’extinció: vestigis que conformen, alhora, una identitat comuna. A més de la transcripció de milers de cançons i de la descripció dels seus usos i contextos, també es van fotografiar i enregistrar bona part dels seus transmissors.

La reproductibilitat tècnica permesa tant per les màquines de retratar com pels fonògrafs —una tecnologia aleshores puntera i en difusió exponencial— es confronta amb maneres de viure que a poc a poc s’esvaeixen, per deixar-ne així una traça que és, tanmateix, tan evanescent com els mateixos instants i rostres capturats.

L’Obra del Cançoner a les Illes Balears
Durant els anys en què es va dur a terme el projecte de l’Obra del Cançoner es van fer prop de setanta missions de recerca: treballs de camp portats a cap per parelles de professionals tant de l’etnologia com de la música i la lingüística com Joan Amades, Higini Anglès, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti o Baltasar Samper que, tot recorrent una àmplia geografia, s’afanyaven a «fer la recollida d’aquest tresor popular que en molts indrets ja gairebé agonitza», buscant-lo especialment als indrets més remots amb la idea de trobar «les fonts on l’aigua ragi ben clara».

Entre 1924 i 1935 es van efectuar nou missions de recerca a les Illes Balears, set de les quals, des de l’inici fins a 1932, van ser encapçalades pel musicòleg i compositor Baltasar Samper, i les dues darreres, entre 1934 i 1935, per Dolors Porta, amb qui Samper s’exilià definitivament a Mèxic després de la Guerra Civil. Samper va dur a terme les seves recerques a Mallorca juntament amb Ramon Morey, Josep Maria Casas i el poeta Miquel Ferrà.

Tomàs Monserrat, retratista d’un poble
La figura de Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), pioner de la fotografia a Llucmajor i gairebé desconegut fora de la seva vila natal, va ser vindicada per a la història de la fotografia per Toni Catany, qui, amb l’ajuda de les nebodes de Monserrat, va recuperar-ne unes cent cinquanta plaques de vidre, una selecció de les quals va conformar una exposició que es va poder veure a Llucmajor el 1965 i que es va recollir al llibre Tomàs Monserrat, retratista d’un poble (1983). Catany considerava Monserrat un naïf, situat al marge de tot corrent estètic: les seves fotografies mantenen un enquadrament constant, i són fetes gairebé sempre al mateix racó del corral, a la mateixa hora del dia i amb els mateixos elements decoratius. La Fundació Toni Catany en conserva les prop de 900 plaques de vidre que aviat es custodiaran, juntament amb l’arxiu i les col·leccions de Toni Catany, al Centre Internacional de Fotografia.

(Text: Fundació Toni Catany, Llucmajor)